作词 : Xarim Aresté
作曲 : Xarim Aresté
ORQUESTRA
Llamps i destrals just com una orquestra
desbudellant els antics destins.
Zeros i uns, buits i formes,
ja no tan lluny se que sents que vinc.

No som dos bots desamarrats, som l'oceà,
Som la marea que ve i va.
I tothom sap que sense el balanceig hi hauria mal
però la flama duem sense fanal.

Estem enlaire,
trepitja la terra,
la vida és aigua
fes que no s’apagui el foc.

Just com una orquestra
desbudellant els antics camins.
Zeros i uns, llums i ombres
ja no tan lluny se que sents que vinc.

A cada instant s’atura el temps, recula i va endavant.
Sempre hem sigut avantpassats.
I jo com ells no vull que el meu poema prengui mal
però la flama duem sense fanal.

Estem enlaire,
trepitja la terra,
la vida és aigua
fes que no s’apagui el foc.

Just com una orquestra
desbudellant els antics destins.
Zeros i uns, buits i formes
ja no tan lluny se que sents que vinc.

Llums i ombres.
ja no tan lluny sento el teu retruc.