Tot passa tant lent, 
res no ha canviat des d'aquell dia.
Avui recordava aquells moments que estàvem sols, 
i no calia dir-nos cap paraula, 
tot ho enteníem només mirant-nos als ulls. 
La seva mirada estava plena de misteri, 
de la seva vida no en podia saber res. 
Dels dies feliços queda la tristesa 
només ve per dir-nos que no hi ha res etern. 
Oh!
Els dies passen. 
Oh!
No hi ha res etern. 
Deixant caure la mà sobre la meva mà gelada 
rient-nos de tothom que anava entrant al cafè bar, 
res no sabia, res no esperava, 
només volia compartir la soledat. 
Oh!
Els dies passen. 
Oh!
No hi ha res etern. 
Ningú sap d'on va arribar, 
la gent murmurava al seu voltant. 
Ningú sap a on va marxar, 
ella només ens va deixar 
records de tristesa 
i avui tothom la troba a faltar. 
Com podia dir-li que a vegades en silenci 
he llegit les cartes que jo mai li vaig enviar. 
La mirada trista plena de misteri, 
jo sóc com ella i la vaig deixar escapar. 
Oh!
Els dies passen. 
Oh!
No hi ha res etern. 
Oh!
Els dies passen. 
Oh!
No hi ha res etern.