歌曲 | La canço del soldadet |
歌手 | Manel |
专辑 | 10 milles per veure una bona armadura |
下载 | Image LRC TXT |
Escolteu la cançó del soldadet | |
que a través d’un ull de bou | |
veu que volen uns falciots! | |
I no és que hi entengui molt, el soldadet, | |
però, que volin els falciots, | |
deurà voler dir que la terra és a prop. | |
I tan a prop deu ser que baixa el capità | |
i intenta no semblar nerviós | |
mentre acaba la instrucció: | |
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents | |
i arrapeu-vos a la vida | |
amb les ungles i amb les dents”. | |
Ja a coberta, els homes resen. | |
Ja a coberta, els homes resen. | |
I fa un amén, poc convençut, el soldadet, | |
i acaricia el seu fusell, | |
intentant no pensar en res. | |
Des de proa es van fent grossos els turons, | |
“soldadet, valor, valor, | |
que depèn de gent com tu la sort del món”. | |
Però “si una bala enemiga creua el vent | |
i em travessa el cervell”, | |
es planteja el soldadet, | |
“les onades m’arrossegaran | |
i mil peixos de colors | |
lluitaran per devorar la meva carn”. | |
I és quan pensa “jo m’amago; | |
quan no mirin, jo m’amago”. | |
Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant, | |
les comportes s’han obert | |
i, en un segon, s’inunda el mar | |
de soldats disparant a l’infinit | |
amb un soldadet al mig, | |
que carrega mentre insulta a l’enemic. | |
I entre bomba i bomba tot li va prou bé | |
fins que una cau just al costat. | |
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”, | |
però després sent a l’esquena un dolor estrany | |
i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang. | |
Gira el cap a banda i banda. | |
Seu a la sorra i descansa. | |
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet | |
es tranquil·litza repetint | |
què farà, on anirà, si sobreviu: | |
“Aniré a ma mare ben vestit | |
i, abans que res, li hauré de dir | |
que em perdoni per tractar-la sempre així; | |
aniré a la Margarida a fer-li un fill | |
per, només veure’l, intuir | |
que l’estimo més del que m’estimo a mi”. |
Escolteu la cano del soldadet | |
que a trave s d' un ull de bou | |
veu que volen uns falciots! | |
I no e s que hi entengui molt, el soldadet, | |
pero, que volin els falciots, | |
deura voler dir que la terra e s a prop. | |
I tan a prop deu ser que baixa el capita | |
i intenta no semblar nervio s | |
mentre acaba la instruccio: | |
" Concentreuvos, soldadets, sigueu prudents | |
i arrapeuvos a la vida | |
amb les ungles i amb les dents". | |
Ja a coberta, els homes resen. | |
Ja a coberta, els homes resen. | |
I fa un ame n, poc conven ut, el soldadet, | |
i acaricia el seu fusell, | |
intentant no pensar en res. | |
Des de proa es van fent grossos els turons, | |
" soldadet, valor, valor, | |
que depe n de gent com tu la sort del mo n". | |
Pero " si una bala enemiga creua el vent | |
i em travessa el cervell", | |
es planteja el soldadet, | |
" les onades m' arrossegaran | |
i mil peixos de colors | |
lluitaran per devorar la meva carn". | |
I e s quan pensa " jo m' amago | |
quan no mirin, jo m' amago". | |
Pero sempre miren, i el vaixell s' esta aturant, | |
les comportes s' han obert | |
i, en un segon, s' inunda el mar | |
de soldats disparant a l' infinit | |
amb un soldadet al mig, | |
que carrega mentre insulta a l' enemic. | |
I entre bomba i bomba tot li va prou be | |
fins que una cau just al costat. | |
Primer es diu " sort, de que t' ha anat", | |
pero despre s sent a l' esquena un dolor estrany | |
i en tocarsela li queda tot el bra tacat de sang. | |
Gira el cap a banda i banda. | |
Seu a la sorra i descansa. | |
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet | |
es tranquil litza repetint | |
que fara, on anira, si sobreviu: | |
" Anire a ma mare ben vestit | |
i, abans que res, li haure de dir | |
que em perdoni per tractarla sempre aixi | |
anire a la Margarida a ferli un fill | |
per, nome s veure' l, intuir | |
que l' estimo me s del que m' estimo a mi". |
Escolteu la canó del soldadet | |
que a travé s d' un ull de bou | |
veu que volen uns falciots! | |
I no é s que hi entengui molt, el soldadet, | |
però, que volin els falciots, | |
deurà voler dir que la terra é s a prop. | |
I tan a prop deu ser que baixa el capità | |
i intenta no semblar nervió s | |
mentre acaba la instrucció: | |
" Concentreuvos, soldadets, sigueu prudents | |
i arrapeuvos a la vida | |
amb les ungles i amb les dents". | |
Ja a coberta, els homes resen. | |
Ja a coberta, els homes resen. | |
I fa un amé n, poc conven ut, el soldadet, | |
i acaricia el seu fusell, | |
intentant no pensar en res. | |
Des de proa es van fent grossos els turons, | |
" soldadet, valor, valor, | |
que depè n de gent com tu la sort del mó n". | |
Però " si una bala enemiga creua el vent | |
i em travessa el cervell", | |
es planteja el soldadet, | |
" les onades m' arrossegaran | |
i mil peixos de colors | |
lluitaran per devorar la meva carn". | |
I é s quan pensa " jo m' amago | |
quan no mirin, jo m' amago". | |
Però sempre miren, i el vaixell s' està aturant, | |
les comportes s' han obert | |
i, en un segon, s' inunda el mar | |
de soldats disparant a l' infinit | |
amb un soldadet al mig, | |
que carrega mentre insulta a l' enemic. | |
I entre bomba i bomba tot li va prou bé | |
fins que una cau just al costat. | |
Primer es diu " sort, de què t' ha anat", | |
però despré s sent a l' esquena un dolor estrany | |
i en tocarsela li queda tot el bra tacat de sang. | |
Gira el cap a banda i banda. | |
Seu a la sorra i descansa. | |
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet | |
es tranquil litza repetint | |
què farà, on anirà, si sobreviu: | |
" Aniré a ma mare ben vestit | |
i, abans que res, li hauré de dir | |
que em perdoni per tractarla sempre així | |
aniré a la Margarida a ferli un fill | |
per, nomé s veure' l, intuir | |
que l' estimo mé s del que m' estimo a mi". |