歌曲 | El gran salt |
歌手 | Manel |
专辑 | 10 milles per veure una bona armadura |
下载 | Image LRC TXT |
He fet un salt, un salt estrany | |
que ens ha aixecat més de tres pams. | |
Sortia fum, tan dens i blanc, | |
i a dins tu i jo i el meu gran salt. | |
Teníem por mirant a baix, | |
teníem por i ens hem quedat | |
mig abraçats, sentint el salt | |
regalimant-me entre les mans. | |
Els testimonis oculars | |
diuen “quin salt, carai quin salt!”; | |
les mares diuen als infants | |
“no us apropeu, que ha fet un salt!”. | |
Érem tu i jo amb el món a part | |
i ara és el món que ens salvarà | |
entre les runes d’aquest salt, | |
que érem tu i jo i ja no ho som tant. | |
Que això nens cau, que això nens cau! | |
Crido el teu nom entre el fum blanc. | |
“Agafa’t fort i, si pots, cau | |
amb els dos peus i en un lloc pla”. | |
I mereixíem un comiat | |
més digne de ser recordat | |
i no aquest veure’ns destrossats | |
per la força de la gravetat. | |
Tu, saltador que saltes salts! | |
Tu, grimpador professional! | |
Tu, amic per sempre ambulant | |
que et defineixes pels teus salts! | |
Que fàcil tot! Que bé que estàs! | |
En els teus ulls il·luminats | |
ja s’intueix la immensitat | |
de tot un món al teu abast. | |
La nit caurà, la nit caurà, | |
la nit caurà i desplegaràs | |
un somni dolç i atrotinat | |
dels saltadors que salten salts. | |
I fins demà, i fins demà, | |
i, a fora, hi bufa un vent tan suau, | |
i el saltador s’adormirà | |
fent cara de res, | |
fent cara de salt. |
He fet un salt, un salt estrany | |
que ens ha aixecat me s de tres pams. | |
Sortia fum, tan dens i blanc, | |
i a dins tu i jo i el meu gran salt. | |
Teni em por mirant a baix, | |
teni em por i ens hem quedat | |
mig abra ats, sentint el salt | |
regalimantme entre les mans. | |
Els testimonis oculars | |
diuen " quin salt, carai quin salt!" | |
les mares diuen als infants | |
" no us apropeu, que ha fet un salt!". | |
É rem tu i jo amb el mo n a part | |
i ara e s el mo n que ens salvara | |
entre les runes d' aquest salt, | |
que e rem tu i jo i ja no ho som tant. | |
Que aixo nens cau, que aixo nens cau! | |
Crido el teu nom entre el fum blanc. | |
" Agafa' t fort i, si pots, cau | |
amb els dos peus i en un lloc pla". | |
I mereixi em un comiat | |
me s digne de ser recordat | |
i no aquest veure' ns destrossats | |
per la for a de la gravetat. | |
Tu, saltador que saltes salts! | |
Tu, grimpador professional! | |
Tu, amic per sempre ambulant | |
que et defineixes pels teus salts! | |
Que fa cil tot! Que be que esta s! | |
En els teus ulls il luminats | |
ja s' intueix la immensitat | |
de tot un mo n al teu abast. | |
La nit caura, la nit caura, | |
la nit caura i desplegara s | |
un somni dol i atrotinat | |
dels saltadors que salten salts. | |
I fins dema, i fins dema, | |
i, a fora, hi bufa un vent tan suau, | |
i el saltador s' adormira | |
fent cara de res, | |
fent cara de salt. |
He fet un salt, un salt estrany | |
que ens ha aixecat mé s de tres pams. | |
Sortia fum, tan dens i blanc, | |
i a dins tu i jo i el meu gran salt. | |
Tení em por mirant a baix, | |
tení em por i ens hem quedat | |
mig abra ats, sentint el salt | |
regalimantme entre les mans. | |
Els testimonis oculars | |
diuen " quin salt, carai quin salt!" | |
les mares diuen als infants | |
" no us apropeu, que ha fet un salt!". | |
É rem tu i jo amb el mó n a part | |
i ara é s el mó n que ens salvarà | |
entre les runes d' aquest salt, | |
que é rem tu i jo i ja no ho som tant. | |
Que això nens cau, que això nens cau! | |
Crido el teu nom entre el fum blanc. | |
" Agafa' t fort i, si pots, cau | |
amb els dos peus i en un lloc pla". | |
I mereixí em un comiat | |
mé s digne de ser recordat | |
i no aquest veure' ns destrossats | |
per la for a de la gravetat. | |
Tu, saltador que saltes salts! | |
Tu, grimpador professional! | |
Tu, amic per sempre ambulant | |
que et defineixes pels teus salts! | |
Que fà cil tot! Que bé que està s! | |
En els teus ulls il luminats | |
ja s' intueix la immensitat | |
de tot un mó n al teu abast. | |
La nit caurà, la nit caurà, | |
la nit caurà i desplegarà s | |
un somni dol i atrotinat | |
dels saltadors que salten salts. | |
I fins demà, i fins demà, | |
i, a fora, hi bufa un vent tan suau, | |
i el saltador s' adormirà | |
fent cara de res, | |
fent cara de salt. |