歌曲 | Captatio benevolentiae |
歌手 | Manel |
专辑 | Els Millors Professors Europeus |
下载 | Image LRC TXT |
Provem d'encaixar en escenes boniques, | |
en ports de diumenge farcits de ganivets, | |
en grans sobretaules on els avis canten, | |
en nits vora el foc abraçats a una manta. | |
Es tracta de ser els simpàtics del barri, | |
els que ballen i ballen fins que els músics parinn | |
i irrompre arrogants lluint les millors gales | |
en discos amb dones amb feines estables. | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostren que ens en sortim. | |
Busquem quedar bé en el retaule magnífic | |
dels que van pel món amb posat monolític | |
i afronten la vida mirant-la a la cara | |
i un dia, contentes, compren flors a sa mare. | |
Intentem trampejar per ser persones dignes, | |
el pare modèlic que volen les filles, | |
el de la veu greu, el de la mà forta, | |
que paga un vermut i que arregla una porta. | |
I després tancar els ulls i sentir el món en calma | |
i dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbre | |
havent enllestit un gran epitafi | |
que arranqui somriures a tots els que passin | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostren que ens en sortim. | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
I, a vegades, se'ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim. | |
I, a vegades, contra tot pronóstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic, | |
tot fent evident, | |
que per un moment, | |
ens en sortim. |
Provem d' encaixar en escenes boniques, | |
en ports de diumenge farcits de ganivets, | |
en grans sobretaules on els avis canten, | |
en nits vora el foc abra ats a una manta. | |
Es tracta de ser els simpa tics del barri, | |
els que ballen i ballen fins que els mu sics parinn | |
i irrompre arrogants lluint les millors gales | |
en discos amb dones amb feines estables. | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostren que ens en sortim. | |
Busquem quedar be en el retaule magni fic | |
dels que van pel mo n amb posat monoli tic | |
i afronten la vida mirantla a la cara | |
i un dia, contentes, compren flors a sa mare. | |
Intentem trampejar per ser persones dignes, | |
el pare mode lic que volen les filles, | |
el de la veu greu, el de la ma forta, | |
que paga un vermut i que arregla una porta. | |
I despre s tancar els ulls i sentir el mo n en calma | |
i dos ocellets fent piupiu dalt d' un arbre | |
havent enllestit un gran epitafi | |
que arranqui somriures a tots els que passin | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostren que ens en sortim. | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
I, a vegades, se' ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim. | |
I, a vegades, contra tot prono stic una gran bestiesa capgira allo que cre iem lo gic, | |
tot fent evident, | |
que per un moment, | |
ens en sortim. |
Provem d' encaixar en escenes boniques, | |
en ports de diumenge farcits de ganivets, | |
en grans sobretaules on els avis canten, | |
en nits vora el foc abra ats a una manta. | |
Es tracta de ser els simpà tics del barri, | |
els que ballen i ballen fins que els mú sics parinn | |
i irrompre arrogants lluint les millors gales | |
en discos amb dones amb feines estables. | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostren que ens en sortim. | |
Busquem quedar bé en el retaule magní fic | |
dels que van pel mó n amb posat monolí tic | |
i afronten la vida mirantla a la cara | |
i un dia, contentes, compren flors a sa mare. | |
Intentem trampejar per ser persones dignes, | |
el pare modè lic que volen les filles, | |
el de la veu greu, el de la mà forta, | |
que paga un vermut i que arregla una porta. | |
I despré s tancar els ulls i sentir el mó n en calma | |
i dos ocellets fent piupiu dalt d' un arbre | |
havent enllestit un gran epitafi | |
que arranqui somriures a tots els que passin | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostren que ens en sortim. | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, ens en sortim. | |
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
I, a vegades, se' ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim. | |
I, a vegades, contra tot pronó stic una gran bestiesa capgira allò que crè iem lò gic, | |
tot fent evident, | |
que per un moment, | |
ens en sortim. |