Jardí Tancat 歌词

	Hora de pau; autumne daurat. La tarda deixa
	un rastre malencònic damunt el mar llatí.
	D'ensomnis despullada, ma vida és la mateixa...
	torni davant la reixa, no sé per quin camí.
	Tot és igual; les heures sobre el pedrís que invita,
	i l'èxtasi dels arbres i el pensament del mar,
	el gest de les estàtues dins l'aigua qui medita
	i el blau i la infinita bonança del cel clar.
	El sol, dels marbres nítids fa espurnejar els caires,
	tot repeteix l'antiga paraula de l'encís.
	Més l'anima, dissolta dins enyoroses flaires,
	no cerca ja en els aires la clau del paradís!
	Sap que als meravellosos jardins de la quimera
	no podrà mai atènyer l'inassolible flor;
	que tot és daler inútil i és vana tota espera...
	Davant de la barrera plora en silenci el cor.
	Sobre l'herbei fresquívol un bes de llum se posa
	i al fons de l'avinguda clapeja l'Eros nu.
	En l'aire de setembre s'encén l'última rosa,
	la porta resta closa, i en el jardí ningú!

	Hora de pau autumne daurat. La tarda deixa
	un rastre malenco nic damunt el mar llati.
	D' ensomnis despullada, ma vida e s la mateixa...
	torni davant la reixa, no se per quin cami.
	Tot e s igual les heures sobre el pedri s que invita,
	i l'e xtasi dels arbres i el pensament del mar,
	el gest de les esta tues dins l' aigua qui medita
	i el blau i la infinita bonan a del cel clar.
	El sol, dels marbres ni tids fa espurnejar els caires,
	tot repeteix l' antiga paraula de l' enci s.
	Me s l' anima, dissolta dins enyoroses flaires,
	no cerca ja en els aires la clau del paradi s!
	Sap que als meravellosos jardins de la quimera
	no podra mai ate nyer l' inassolible flor
	que tot e s daler inu til i e s vana tota espera...
	Davant de la barrera plora en silenci el cor.
	Sobre l' herbei fresqui vol un bes de llum se posa
	i al fons de l' avinguda clapeja l' Eros nu.
	En l' aire de setembre s' ence n l'u ltima rosa,
	la porta resta closa, i en el jardi ningu!

	Hora de pau autumne daurat. La tarda deixa
	un rastre malencò nic damunt el mar llatí.
	D' ensomnis despullada, ma vida é s la mateixa...
	torni davant la reixa, no sé per quin camí.
	Tot é s igual les heures sobre el pedrí s que invita,
	i l'è xtasi dels arbres i el pensament del mar,
	el gest de les està tues dins l' aigua qui medita
	i el blau i la infinita bonan a del cel clar.
	El sol, dels marbres ní tids fa espurnejar els caires,
	tot repeteix l' antiga paraula de l' encí s.
	Mé s l' anima, dissolta dins enyoroses flaires,
	no cerca ja en els aires la clau del paradí s!
	Sap que als meravellosos jardins de la quimera
	no podrà mai atè nyer l' inassolible flor
	que tot é s daler inú til i é s vana tota espera...
	Davant de la barrera plora en silenci el cor.
	Sobre l' herbei fresquí vol un bes de llum se posa
	i al fons de l' avinguda clapeja l' Eros nu.
	En l' aire de setembre s' encé n l'ú ltima rosa,
	la porta resta closa, i en el jardí ningú!

YouTube搜索结果 (转至YouTube)